Una mena d’anestèsia. Fum fum fum

Una tàctica, de vegades, és fer allò que no s'espera de tu. Si ara s'espera una salutació vespertina tu la fas matinera. Si ara s'espera un present tu fas un absent. El secret segurament rau en les formes. Si volen elegància podria definir aquest modus operandi. Els discursos estan molt gastats i la llum descobreix una coentor agre-dolça. Millor escoltar, millor mirar-s'ho tot reflexivament amb una miqueta de fina ironia. Ja no es tracta de passar-ho bé, més prompte de passar-ho i prou, tot entenent als que opten per no passar-ho, tot esperant ho aconseguesquen. Salut i fum fum fum[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.