El teu cap de secció pronuncia aquesta frase no cèlebre i tu mateix et pertorbes. Ha esta pronunciada fredament, com un ultimàtum. Sense possibilitat d’esmena, et recorda aquelles vegades que la vas escoltar al pare o la mare, al professor, al rector, al preparador d’oposició, al policia, al vedell, a l’oncle, a la tieta que tenien cura de tu, als germans grans, al cap de colla. Que no es torne a repetir o t’enteraràs del que sóc capaç, sabràs qui sóc jo. Aquell que es vante de tenir autoritat l’ha d’haver pronunciada alguna vegada, no es pot exercir l’autoritat sense haver-la feta servir.
Ara no val allò de l’errare humanum est, di-li-ho al teu cap de secció.
[@more@]
