Llegida la seua editorial d’avui et resta a la boca un regust de pessimisme que contamina les ganes de fer coses que podíem tenir. Malgrat tot no podem entrar en el joc del bipartidisme. Malgrat tot el pluralisme, la crítica fonamentada, el pensament lliure són irrenunciables. Restarà tot en marginació?
Són les festes del poble que considere el meu, on m’he criat, on he crescut, on he arribat a ser el que sóc. Tothom s’ha fet gran i moltes situacions i circumstàncies han canviat més del que podíem imaginar. Ens arrossega la vida i tots tractem de sobreviure. Alguns records, paraules escoltades, absències sentides em fan un nus a la gola. Malgrat açò i allò, no ens podem donar per vençuts. Cal reivindicar i lluitar per un altre món. No sé si m’arribaran les forces.
[@more@]
