Tertúlies

Crec que les persones acaben cansades d’aquestes/os senyores i senyors que micròfon a la boca diuen la seua. La seua en realitat no és la seua. La seua és la d’uns altres. Que són els de sempre?Independència esdevé un objectiu inabastable. La xarxa d’interessos és parany on acaben enganxades totes les independències. Els diaris continuen venent-se i llegint cadascú la seua columna, per desfilar a continuació darrere del signatari en celebració ramadera. No era això companyes/companyons. Caldria filtrar críticament. Caldria com a mínim poder dir alguna cosa pròpia, personal, lúcida. Llegir, escoltar sense condicions, baixant-se els pantalons no té cap gràcia, encara que a d’altres no els faça cap de gràcia el contrari. Quan apareixes com a sospitós per no pensar, per no dir, per no opinar com deuries de pensar, dir o opinar algú et senyala. La llibertat es basteix, es defensa, no ens la ha regalada ningú, d’altres n’han donat testimoni, han donat la pròpia vida per la supervivència, mereixen com a mínim agraïment. No val repetir, imitar animalment sons, discursos, queixes.[@more@]

Tweet