Servidors dels ciutadans. S’oblida sovint. Sobretot per part dels funcionaris. Treballadors privilegiats ens molts aspectes, que fan del privilegi reivindicació i motiu fonamental de preocupació. Tampoc hi ha que confondre servir amb servitud o esclavatge.Però des del tracte fins la predisposició han d’orientar-se a què el servei públic siga digne i humà. En el sistema que tenim el funcionari és peça clau de la qualitat democràtica. Però molts estan cansats, desmotivats, se’ls vol controlar massa, no se’ls paga bé. L’hora de l’esmorzar s’allarga i allarga, s’aprofita per d’altres coses. En la mentalitat de molts "traure la plaça" esdevé com adquirir una parcel·la al paradís, s’ha tocat cel, ja està, d’ara endavant remuneració fixa, a viure i açò de treballar: unes horetes al dia. Hi ha de tot entenc, però també no s’ha de perdre de vista el perquè de les coses. I parlar de propietat, de plaça en propietat em sembla una miqueta fort, tot respectant l’esforç dels que hi han arribat. El procés selectiu és una altra història o alguna cosa que caldria replantejar-se.
[@more@]
