Societat narcotitzada

En general les societats occidentals contemporànies semblen desmobilitzades. Hi ha com una mena de divorci entre les institucions i el poble. Les institucions lluiten per sobreviure, oblidant sovint aquells que les encapçalen que no són interessos partidistes i personals els que representen. El poble, les persones, lluiten per la supervivència diària, completament aliens al sentiment de pertinença al grup i a la força que se té. Endormiscats en el nostre quefer rutinari i repetitiu, en la nostra comoditat preuada, semblem una societat narcotitzada, drogada per no se sap molt bé quins mecanismes, incapaç de nomenar les coses pel seu nom. Ens fan horror els noms, no concebim la reivindicació col·lectiva de drets i responsabilitats. La valenciana es troba especialment enganxada en aqueix parany, incapaç de il·lusionar-se en projectes que porten l’adjectiu valencià, venuda a l’acció d’una classe política sucursalista i provinciana, majoritàriament, que porta a terme polítiques populistes i amenaçadores dels mínims imprescindibles per parlar de democràcia.[@more@]

Tweet