Arxiu mensual: octubre de 2007

Qué tan lejos. Tania Hermida.La sala s'ha omplert de súbdits equatorians, potser per dir que existeixen, que aquell és el seu país, que se l'estimen, per comprendre els codis que amaga el castellà que escoltarem, que allà també hi ha … Continua llegint →

Insisteix el lector a submergir-se a l'oceà de les lletres. Es capfica llargament sense pretensions palpables. Desitja no arribar, es complau amb l'estada i no compta les pàgines ni espera el capítol següent. Pren la paraula sí, la fa seua … Continua llegint →

Dos fills, un pare. Una suplantació de personalitat, un somni americà que acaba essent un malson, una fugida. I la terra promesa és un territori hostil on serà difícil la supervivència, i aquesta porta el nom de prostitució, feines submergides, … Continua llegint →

No són els Àngels de Charlie, ni falta que fa, tot estimant-me els àngels. Són tres dones que es dediquen a allò de la investigació privada, a fer tasques detectivesques per guanyar-se la vida, una altra de les feines imprescindibles … Continua llegint →

Escoltar aquest home encara és motiu d'alegria, ha anat fent i ell sabrà el que li ha costat. Tendresa és un sentiment que inspira la seua música i un gran amor per una terra que ens ofereix una bellesa que  … Continua llegint →

Sempre he fugit de comparar-me amb els demés, el fer-ho i abusar-ne sé que és fortament tòxic, perillós per un desitjable equilibri intel·lectual, personal.[@more@] Tweet

Deixem enrere les exhibicions gratuïtes i les falses lloances. Deixem enrere el teatre buit, i les representacions farsàries. Falsificar la vida acaba essent la pitjor estafa, no saber qui se és jugant a no ser esdevé tragèdia feridora.    [@more@] … Continua llegint →

Deixem enrere les exhibicions gratuïtes i les falses lloances. Deixem enrere el teatre buit, i les representacions farsàries. Falsificar la vida acaba essent la pitjor estafa, no saber qui se és jugant a no ser esdevé tragèdia feridora.    [@more@] … Continua llegint →

Memòria,  record són el material que fa servir l'autor per contar-nos en primera persona la seua vida des d'abans, fins-i-tot, de nàixer fins l'acabament del servei militar a la base del Puig Major a l'illa de Mallorca, amb vint-i-pocs anys … Continua llegint →

Fa dies acabà l'estiu sense platja ni mar.Fa dies arribà un temps més fresc.Fa dies que llegesc poc més que els titulars dels diaris.Fa dies explore projectes, possibilitats de  canvis.Fa dies tracte de ser més suportable. [@more@] Tweet