Paraula per subratllar unes existències, normals?, tot emfatitzant unes situacions límit on un home adult no renuncia a continuar relacionant-se amb les dones, on la seua filla lluita per una vida camperola a un territori hostil. En el fons pare i filla, David i Lucy, reivindiquen el ple dret a portar la vida que volen, plenament conscients del dolor que suposa el seu comportament. En totes les històries potser hi ha una gran dosi de supervivència, d'impuls per abastar dignitat. David perdrà la feina, s'esquerdarà el seu món de professor universitari; Lucy perdrà la pau de la seua granja, de la seua llar, de la seua tria personal. Enfrontar-se amb la desgràcia d'una acusació pública, d'una violació, d'una agressió els farà més forts, els farà créixer. Hi ha el recurs de la fugida, del deixar-ho tot i marxar "nord enllà", però cap dels dos no ho farà. Perllongar la vida sense l'assumpció de la desgràcia no té cap sentit. Fer créixer l'amor des de l'odi, des de l'odi provocat per la desgràcia esdevé un repte indefugible.
[@more@]
